Pou sord

Es cola un finíssim raig de llum a la caverna, 

per una esquerda que hi ha en el ferm mur que has alçat. 

Entra el sol i resplendeix com un estrany miratge, 

dansa la pols i exasperen els meus ulls cansats. 

Per aquesta bretxa espio cada nit la lluna. 

Li parlo de la fredor de les meves parets,  

de com m'hi arrepenjo temerosa de sentir 

com el vent em parla de distàncies impossibles. 

M'he fet esclava d'aquest abisme colpidor 

on no hi resplendeix res més que un absolut silenci. 

I per una espurna d'esperança mal entesa, 

tapo amb les meves mans l'escletxa i torno a embogir.