Estels foscos
Vas perdre el control de les hores i et bullia la sang, eres tota ràbia, enuig, desencís, pur objecte sexual que t'anul.là l'ànima i et deixà sense orgasmes i matà el príncep somniat. Encara resten dins teu gens salvatges dels teus ancestres almogàvers i quan et claven sagetes al bell mig, esgarrapes i mossegues i plores per un passat que no havia de tornar. La culpa alimenta les brases per dins però saps que no és tota teva. Com perdonar tantes beneites mentides? Com suportar tants durs desenganys mentre la lluna envelleix i gira i gira? Voldries enfadar-te i cridar ben fort però et sents minúscula com una formiga. Voldries tenir antenes per connectar amb algú però no pots i encara et sents més ínfima i sola i el teu món és una bombolla freda i buida. Fins i tot et són enemigues les paraules que brollen desordenades sense esforç, com Persèides que no es de...