Estels foscos

 Vas perdre el control de les hores 

i et bullia la sang, eres tota ràbia, 

enuig, desencís, pur objecte sexual 

que t'anul.là l'ànima i et deixà sense 

orgasmes i matà el príncep somniat. 

Encara resten dins teu gens salvatges 

dels teus ancestres almogàvers 

i quan et claven sagetes al bell mig, 

esgarrapes i mossegues i plores 

per un passat que no havia de tornar.

La culpa alimenta les brases per dins 

però saps que no és tota teva. 

Com perdonar tantes beneites mentides? 

Com suportar tants durs desenganys 

mentre la lluna envelleix i gira i gira? 

Voldries enfadar-te i cridar ben fort 

però et sents minúscula com una formiga.

Voldries tenir antenes per connectar amb algú  

però no pots i encara et sents més ínfima i sola 

i el teu món és una bombolla freda i buida. 

Fins i tot et són enemigues les paraules 

que brollen desordenades sense esforç, 

com Persèides que no es deixen veure 

i que aquest any tampoc compartiràs. 

El teu sostre ple de pols n'és testimoni.

Plores i t'arriba un missatge seu que et desconcerta, 

però, ai el meu cor, s'excusa que no és per a tu. 

I plores i t'encongeixes i et trenques 

i maleeixes les protectores Plèiades 

que aquest any s'amaguen dins el forat.